Ayer nos llegó este email de Marta Baldrich, nos gustó mucho y por eso queremos compartirlo con vosotros.
"Existeixen persones en les nostres vides que ens fan feliços per la simple casualitat d’haver-se creuat en el nostre camí. Algunes recorren el camí al nostre costat, veient passar moltes llunes. A totes els hi diem que son amics, però en hi ha de moltes classes.
Tal vegada cada fulla d’un arbre caracteritza a un dels nostres amics o amigues.
El primer que neix del brot es el nostre pare i la nostra mare, que ens mostren que es la vida.
Després venen els amics germans, amb qui dividim el nostre espai per a que puguin florir amb nosaltres. Passem a conèixer a tota la família de fulles a qui respectem i desitgem el bé. Però el destí ens presenta altres amics, que no sabíem que anirien a creuar-se amb nosaltres. A molts d’ells els anomenem amics de l’ànima, de cor: son sincers, son verdaders... Saben quan no estem bé, el que ens fa feliços, el que ens amoïna...
A voltes un d’aquest amics, fa que el nostre cor bategui més fort i llavors es converteix en el nostre amic enamorat. Aquest amic dona lluïssor als nostres ulls, música en els nostres llavis, ...
I és el dia 6 de juny que heu decidit creuar les vostres branques
Aquesta es una de les més grans responsabilitats de la vostra vida i serà la prova evident de que dues ànimes no es troben per casualitat.
Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, estimeu-vos l‘un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor.
Doneu els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de l’altre.
I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre. Car les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.
Feu que aquesta branca sigui plena de pau, amor, salut i prosperitat.
Jorge Luis Borges"
Tal vegada cada fulla d’un arbre caracteritza a un dels nostres amics o amigues.
El primer que neix del brot es el nostre pare i la nostra mare, que ens mostren que es la vida.
Després venen els amics germans, amb qui dividim el nostre espai per a que puguin florir amb nosaltres. Passem a conèixer a tota la família de fulles a qui respectem i desitgem el bé. Però el destí ens presenta altres amics, que no sabíem que anirien a creuar-se amb nosaltres. A molts d’ells els anomenem amics de l’ànima, de cor: son sincers, son verdaders... Saben quan no estem bé, el que ens fa feliços, el que ens amoïna...
A voltes un d’aquest amics, fa que el nostre cor bategui més fort i llavors es converteix en el nostre amic enamorat. Aquest amic dona lluïssor als nostres ulls, música en els nostres llavis, ...
I és el dia 6 de juny que heu decidit creuar les vostres branques
Aquesta es una de les més grans responsabilitats de la vostra vida i serà la prova evident de que dues ànimes no es troben per casualitat.
Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, estimeu-vos l‘un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor.
Doneu els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de l’altre.
I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre. Car les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.
Feu que aquesta branca sigui plena de pau, amor, salut i prosperitat.
Jorge Luis Borges"
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario